Idioma:CA ES

Aspectes psicològics

Les estratègies d'afrontament i l’adaptació psicosocial de les persones amb esclerosi múltiple

 

16/10/2018     Comentar
estrés depresión esclerosis multiple

Un estudi ha analitzat l’impacte de diferents estratègies d’afrontament sobre l’estrès, l’ansietat i la depressió que sovint pateixen les persones amb esclerosi múltiple.

La capacitat d’adoptar estratègies d’afrontament adaptatives és important per a les persones amb esclerosi múltiple. En psicologia, es parla d’estratègies d'afrontament per fer referència al ventall de pensaments i comportaments que una persona utilitza per gestionar els problemes personals i interpersonals. Aquestes estratègies conscients, s'inicien quan una persona considera que els seus objectius importants han estat amenaçats, perjudicats o perduts.

Hi ha dues estratègies per afrontar els problemes personals i interpersonals, aquelles enfocades al problema i aquelles enfocades a l'emoció, amb objectius ben diferents

N’hi ha de dos tipus: les centrades en el problema i les centrades en les emocions. Les estratègies d'afrontament enfocades al problema, tenen l’objectiu de reduir o eliminar el factor estressant i es consideren adaptatives o constructives. Les estratègies d'afrontament enfocades a l’emoció tenen l’objectiu de canviar una reacció emocional i es consideren mal adaptatives.

L'experiència de l'angoixa psicològica és comú a les persones amb esclerosi múltiple (EM). Aquesta angoixa pot incloure elevats nivells d’estrès, ansietat i depressió. S’ha descrit que, igual que en moltes malalties cròniques, les persones amb EM tendeixen a adquirir estratègies poc adaptatives per afrontar l’estrès, com ara l’escapada o l’evasió.

Impacte d’estratègies per afrontar l’estrés i depressió amb EM

L’adopció d’aquestes actituds es relaciona amb majors nivells d'angoixa psicològica, més depressió i menor qualitat de vida. En aquest context, un estudi publicat a la revista International Journal of Multiple Sclerosis Care ha avaluat l’impacte de diferents estratègies d’afrontament sobre l’estrès, la depressió, l’ansietat i la qualitat de vida de les persones amb EM, amb l’objectiu de millorar les intervencions d’adaptació psicosocial.

S'ha analitzat 107 persones per conèixer l'impacte de diferents estratègies a l'hora d'afrontar l'estrès, la depressió i la qualitat de vida de persones amb EM

A l’estudi van participar fins a 107 persones amb EM que van respondre a qüestionaris validats per la comunitat científica: inventari de depressió de Beck II (IDB - II), el Qüestionari d'Ansietat Estat-Tret (STAI), el Qüestionari de Qualitat de Vida específic d'Esclerosi Múltiple MSQOL-54 i l’Escala de les molèsties diàries i l'inventari COPE per mesurar l’estrès.

L’anàlisi dels informes va mostrar que les estratègies d’afrontament de descàrrega emocional o d’evasió es relacionaven amb un major grau d’estrès, ansietatdepressió i menor qualitat de vida. Per altra banda, les estratègies de reavaluació positiva, acceptació i creixement estaven associades a menys tensió, depressió, ansietat i més qualitat de vida.

Els resultats d'aquest estudi posen de relleu la importància d’implementar programes d'intervenció dirigits a estratègies d'afrontament específiques per millorar l'adaptació psicosocial de les persones amb EM. Els autors de l’estudi apunten que les persones amb EM podrien beneficiar-se de teràpies psicològiques i d’intervencions destinades a millorar l'acceptació de la malaltia i identificar els guanys de creixement personaladquirits durant el procés.

És molt important implementar programes d'intervenció dirigits amb estratègies concretes per millorar l'adaptació psicosocial de les persones amb EM

La capacitat d’adoptar estratègies d’afrontament adaptatives és rellevant, no només per fer front a la malaltia, sinó també perquè l’estrès s’ha relacionat amb la seva progressió.

 

Accés al document original:

Lisa B. Grech, et al. Target Coping Strategies for Interventions Aimed at Maximizing Psychosocial Adjustment in People with Multiple Sclerosis. Int J MS Care. 2018 May-Jun; 20(3): 109–119. doi:  10.7224/1537-2073.2016-008

Revisat per: Sara Navarro Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (colegiada nº 23.565)
  • Valora aquest contingut: 

1 comentari

  1. Leila, a les 25.10.2018

Accepto la política de privacitat de l'Observatori i cedeixo les meves dades personals per a rebre més informació