Mantenir les relacions de parella amb l’EM

La por a perdre la parella és habitual en els pacients d’EM. Ser una càrrega o bé que la relació s’acabi per les possibles dificultats causades per la malaltia és la principal preocupació en aquest sentit. Per a les parelles, també apareixen temors o preocupacions pel fet de no estar a l’alçada en el moment de cuidar-los pot ser també una por. L’EM, com altres eventualitats possibles a la vida d’una persona, és una càrrega que s’afegeix a les dinàmiques relacionals d’una parella o d’una família. La clau es troba en saber com gestionar junts les dificultats, prendre mesures per prevenir-les i sobretot, en cuidar la comunicació, el respecte i l’empatia de l’un amb l’altre. Per aconseguir-ho, és molt important:

1. Informar a la parella d’allò que és rellevant a la nostra vida quant a necessitats i desitjos. És habitual donar per fet que l’altre "ha de saber" o "ha d’entendre" les repercussions de la nostra situació personal però això no és així. Parlar amb la finalitat d’informar sol ser aclaridor. Evitar, en la mesura que es pugui, donar per fet "ja sap què necessito", "no cal que li recordi".

    

    

2. Comunicar: les preocupacions, sentiments i emocions han d’exterioritzar-se. En aquests casos, el fet de guardar-les per a un mateix por portar a malentesos que dificultin la relació. D’aquesta manera, s’aconsella parlar de les qüestions que afectin o preocupin les dues persones encara que la malaltia pot fer que tot giri al voltant de la cura del pacient. Es recomana a la persona que l’atén que preservi les seves aficions, necessitats o desitjos.

    

   Sol ser útil pensar la situació en clau d’equip en la qual tots dos, persona amb EM i parella, han de cuidar la seva salut física i psíquica per gestionar la malaltia de la millor manera possible per ambdós, buscar un cert equilibri entre allò que la persona cuidadora necessita i allò que la persona amb esclerosi múltiple necessita. De vegades, s’observa que les dones solen intentar que els seus marits estiguin tan actius i independents com sigui possible. En canvi, els homes tendeixen a protegir les seves parelles.

    

3. Acceptar l’ajuda d’experts: si sorgeix algun tipus de dificultat que no acaba de resoldre’s es recomana recórrer al suport d’especialistes com psicòlegs o terapeutes especialitzats en parelles o fins i tot en sexualitat. També alguns llibres i recursos d’organitzacions com l’ Observatori de la Esclerosi Múltiple poden ser una bona ajuda.

    

    

4. Millorar la qualitat de vida: cal començar a fer petits canvis en el ritme diari que permetin tenir una millor qualitat de vida. En aquest sentit, és positiu trobar temps per fer activitats en què tots dos membres de la parella gaudeixin i que puguin realitzar conjuntament.

    

    

5. Somriure i mantenir el bon humor: és un antídot davant les adversitats. Ser capaços de riure de les petites coses del dia a dia és una gran ajuda. El somriure, a més, es comparteix amb la resta. D’aquesta manera, si es manté un bon humor, serà més fàcil que també el tinguin parelles, els amics i els familiars.

    

    

6. Estimar: perquè la relació s’enforteixi malgrat l’EM és molt important donar i rebre paraules i gestos d’afecte i suport. Mantenir la intimitat de la parella ajuda totes dues parts i permet compartir els sentiments més profunds ja siguin pors, esperances o somnis. L’EM doncs, no acaba amb les relacions. La clau està en saber cuidar-les i aprendre a fer que vagin endavant malgrat els possibles obstacles que es presenten en el dia a dia amb la malaltia.

Accés als documents originals: Intimacy and sexuality. MS in Focus. Disponible a: https://www.msif.org/wp-content/uploads/2014/09/MS-in-focus-6-Intimacy-and-sexuality-English.pdf  Pat Kennedy