Observatori Esclerosi Múltiple

Idioma:CA ES

Embaràs

Gestació i EM: preguntes i respostes

 

05/06/2019     Comentar
embarazo esclerosis multiple

Més de dos terços de les persones amb esclerosi múltiple (EM) són dones en edat fèrtil, ja que l'EM afecta principalment a adults joves d'entre 20 i 40 anys. Per aquest motiu, és molt freqüent que en algun moment de l'evolució de la malaltia apareguin dubtes sobre l'embaràs.

Sorgeixen preguntes al voltant de l'impacte que pot suposar patir la malaltia, i el risc que pot tenir tant per a la dona com per al nadó. La maternitat, en si mateixa, és un període en el qual apareixen molts interrogants i patir una malaltia crònica com l'EM pot produir un gran nombre de preguntes.

L'EM redueix la fertilitat de les dones?

La primera inquietud que acostuma a sorgir és si la malaltia pot interferir en la possibilitat de quedar-se embarassada o provocar problemes reproductius i d'infertilitat. Fins ara, cap estudi ha evidenciat que l'EM provoqui problemes d'infertilitat, avortaments espontanis o malformacions congènites. Els resultats de diferents estudis indiquen que les dificultats per quedar-se embarassada i/o les complicacions que poden sorgir en el fetus posteriorment són les mateixes que les de qualsevol dona sense EM.

Es desaconsella l'embaràs en una dona AMB EM?

Antigament, es considerava que l'embaràs era un procés perillós per a les dones amb EM i que podia provocar un empitjorament en la progressió de la malaltia.

Afortunadament, els estudis dels últims anys contradiuen clarament aquesta suposició i afirmen que l'embaràs no influencia negativament el desenvolupament de la malaltia.

Aquests estudis han demostrat, a més, que l'embaràs pot ajudar a reduir els brots, sobretot durant els últims dos trimestres, ja que durant aquest període la dona embarassada es troba immunodeprimida de forma ‘natural'.

Durant l'embaràs és freqüent tenir alguns símptomes, com per exemple problemes d'equilibri o de bufeta; uns problemes que poden haver-se presentat prèviament en algunes dones amb EM; en aquests casos, s'ha de saber que els símptomes poden agreujar-se durant l'embaràs, però que un cop acabat aquest període, acostumen a tornar en el seu estat previ.

Quins efectes poden aparèixer durant el postpart?

Després del part, el cos deixa de produir els immunosupressors naturals i, en conseqüència, poden aparèixer alguns brots. Quan apareixen, solen fer-ho amb més freqüència durant els primers sis mesos després d'haver donat a llum. Es calcula que el risc que reapareguin brots és d'entre el 20% i el 40%, tot i que no es pot predir què experimentarà cada dona. És important tenir-ho present i demanar ajuda en cas que sigui necessari. També cal remarcar que, si apareixen nous brots, no hi ha indicis que aquests facin augmentar discapacitat a llarg termini.

Medicació i embaràs

L'embaràs és una etapa durant la qual s'evita tant com sigui possible la ingesta de medicaments per assegurar la salut fetal. Els tractaments per a l'EM no són una excepció; molts d'ells, especialment els més recents, estan contraindicats durant l'embaràs. Així doncs és molt important que la dona amb EM planifiqui el seu embaràs i consulti el seu neuròleg abans d'intentar quedar embarassada.

Pel que fa el període de lactància, el procés és el mateix. Si es pateix EM es recomana evitar alguns fàrmacs perquè no se sap quins components es transmeten a través de la llet materna.

En aquesta situació, la dona afectada d'EM també haurà de consultar el neuròleg per tal d'elaborar un pla de tractament i decidir quin és el millor moment de reiniciar-lo en funció del seu estat de salut.

En el cas de patir un brot durant l'embaràs o la lactància, es pot rebre tractament amb corticoides sempre i quan els metges (neuròleg, ginecòleg, etc.) ho autoritzin.

Què s'ha de tenir en compte durant el part?

En general, les dones afectades d'EM no necessiten un seguiment ginecològic especial. De la mateixa manera, el part i l'anestèsia no comporten més complicacions de les que poden presentar-se en una dona no-afectada d'EM.

És necessari que la dona que pateixi EM i que vulgui ser mare compti amb un seguiment mèdic i una bona planificació per facilitar-li el procés i fer-lo més segur, tant per a ella com per al seu nadó. Malgrat tot, l'embaràs no sembla tenir un impacte negatiu en el curs clínic del desenvolupament de l'EM. Amb l'ajuda i seguiment d'un equip mèdic, les dones amb EM que desitgin ser mares poden afrontar un embaràs com qualsevol altra.

Accés al document original:

Pregnancy http://www.nationalmssociety.org Disponible a: http://www.nationalmssociety.org/Living-Well-With-MS/Family-and-Relationships/Pregnancy

Revisat per: Angela Vidal Neuróloga
  • Valora aquest contingut: 

0 comentaris

Accepto la política de privacitat de l'Observatori i cedeixo les meves dades personals per a rebre més informació