Caminar a casa, un exercici per l’esclerosi múltiple

L’esclerosi múltiple (EM) és una malaltia inflamatòria, desmielinitzant i neurodegenerativa del sistema nerviós central. Té un caràcter progressiu i curs fluctuant amb prevalença alta en adults joves. Els seus símptomes varien depenent de la localització i l’extensió d’aquests focus desmielinitzants.

Aquesta pèrdua de mielina s’associa amb una sèrie de símptomes molt freqüents, com són l’espasticitat, la debilitat i la fatiga. Aquests, al seu torn dificulten els moviments i provoquen alteracions a la marxa.

Conseqüències de la falta d’exercici sobre la salut

Aquests símptomes provoquen que qualsevol activitat suposi un sobreesforç per a les persones amb EM. Això podria explicar que aquestes persones siguin menys actives físicament en comparació a la població sana. En la població general, hi ha una sèrie de problemes secundaris associats a aquesta manca d’activitat, com són:

• L’osteoporosi
• L’obesitat
• La disminució de la resistència cardiopulmonar

Entre les persones amb EM, a aquestes complicacions s’afegiria l’aparició de debilitat per desús, que és bastant comú.

Fer qualsevol activitat suposa un sobreesforç per les persones amb EM, el que podria explicar que aquestes persones siguin menys actives físicament

La marxa com a tractament rehabilitador per l’esclerosi múltiple

Diversos estudis assenyalen el paper beneficiós de l’activitat física. Aquesta és positiva sigui en forma d’entrenament aeròbic o de resistència, tant pels símptomes de l’EM com per la salut en general, l’estat emocional i la qualitat de vida.

Per aconseguir instaurar una rutina d’exercici efectiva, és important comptar amb diferents opcions per millorar el nivell d’activitat física. Aquestes han de ser prou atractives, variades i pràctiques per a les persones amb EM per garantir-ne l’adhesió.

Una de les opcions és l’entrenament de la marxa en cinta rodant. Diversos estudis mencionen aquest estudi com a tractament rehabilitador, ja que la pràctica repetida de caminar reforça els circuits neuronals que contribueixen al control de la marxa i l’equilibri.

La pràctica repetida de caminar reforça els circuits neuronals que contribueixen al control de la marxa i l’equilibri

La cinta té l’avantatge de permetre una velocitat constant, per la qual cosa la intensitat d’exercici també és constant. A més, s’evita tenir obstacles i permet recolzar-se amb els braços.

Això es tradueix en una marxa segura, que permet concentrar-se millor en la rehabilitació. D’aquesta manera es pot posar el focus en millorar l’alineament del cos, augmentar l’estabilitat i aconseguir patrons de moviment normals, reentrenant així la longitud del pas, el joc taló-punta i la disminució de la base de sustentació.

Pautes per un exercici adequat

El programa d’entrenament ha de ser revisat per un fisioterapeuta per garantir la seguretat de la persona durant l’exercici. El professional revisarà paràmetres com la freqüència cardíaca.

A més, el fisioterapeuta podrà detectar si l’exercici que es vol realitzar és l’indicat o, en cas contrari, adaptar el programa d’entrenament a les necessitats de cada persona. Es tracta d’evitar un esforç excessiu que pugui empitjorar qualsevol símptoma de la malaltia.

El fisioterapeuta podrà detectar si l’exercici que es vol realitzar és l’indicat o, en cas contrari, adaptar el programa d’entrenament a les necessitats de cada persona

Alguns consells pràctics perquè l’aplicació d’aquesta teràpia no suposi un risc per a la persona diagnosticada d’EM són:

• Mantenir una temperatura ambiental fresca
• Utilitzar roba adequada
• Buscar el moment del dia en el qual es toleri millor l’exercici
• Introduir petits períodes de descans si fos necessari.

Es recomana un entrenament de la marxa en cinta rodant que:

• Assoleixi gradualment un temps màxim de 30 minuts
• Amb una inclinació inicial de la cinta de 0º
• A una velocitat determinada pel subjecte i que li permeti mantenir un ritme de marxa confortable.

Es pot augmentar la velocitat i la inclinació segons la mateixa tolerància i les indicacions del fisioterapeuta. Per poder beneficiar-se d’aquest exercici, es recomana que la freqüència d’entrenament sigui de 3 a 5 dies per setmana.

Per beneficiar-se d’aquest exercici, es recomana que la freqüència d’entrenament sigui de 3 a 5 dies per setmana

Amb la valoració per part el fisioterapeuta i tenint en compte les recomanacions necessàries, utilitzar la cinta rodant com a eina de teràpia a casa pot ser una opció atractiva per la persona per la comoditat que això suposa.

Autora: Glòria Yaya Tur, Fisioterapeuta. Número de col·legiada 2419

Bibliografia

J. Abellán Alemán. P. Sainz de Baranda Andujar. E. J. Ortín Ortín. GUÍA PARA LA PRESCRIPCIÓN DE EJERCICIO FÍSICO EN PACIENTES CON RIESGO CARDIOVASCULAR (2ª EDICIÓN). SEH – LELHA. Sociedad Española de Hipertensión. Liga Española para la Lucha contra la Hipertensión Arterial. Sociedades Autonómicas de Hipertensión.

Baird JF, Sandroff BM, Motl RW. Terapias para la discapacidad de movilidad en personas con esclerosis múltiple. Revisión experta de neuroterapéutica. 2018 junio; 18 (6): 493-502. DOI: 10.1080 / 14737175.2018.1478289.

Juárez Silva G (2010). Neurorrehabilitación del paciente con esclerosis múltiple. Revista Mexicana de Medicina Física y Rehabilitación. 2010; 22: 41-53.

A.I. Macías Jiménez. R. Cano de la Cuerda. Revisión del tratamiento en pacientes con Esclerosis Múltiple. Fisioterapia 2007;29(1):36-43

J. Martínez-Gramage et al. Efecto del entrenamiento en cinta rodante sobre la marcha y el riesgo de caída en personas adultas con parálisis cerebral. Fisioterapia. 2013;35(6):258-262

Robert W. Molt, Edward McAuley and Erin M Snook. Physical activity and múltiple esclerosis: a meta-analysis. Department of Kinesiology, University of Illinois at UrbanaChampaign, Urbana, IL, USA.

J. Serrano Ferrer. Tratamiento fisioterapéutico de la fatiga en esclerosis múltiple. Fisioterapia 2005;27(4):219-27.