Capacitat d’escriptura i esclerosi múltiple

L’escriptura és el sistema de comunicació humana per excel·lència més enllà de la paraula, és a dir, del llenguatge verbal. És el sistema de comunicació en diferit més important, el primer que va permetre transmetre un missatge d’una persona a una altra, tot i que aquestes no estiguessin presents en el mateix lloc ni en el mateix moment.

La seva raó de ser, com la de tot sistema de comunicació, és la de servir com a mecanisme de transmissió de missatges i idees, però en particular, d’aquells que es pretén que romanguin en el temps, fins i tot després que qui va generar aquest missatge ja no hi sigui. L’escriptura també permet que el missatge pugui reproduir-se (igual o modificat) temps després de la seva primera aparició. Sembla impossible imaginar la nostra vida actual sense l’escriptura, malgrat que avui comptem amb molts altres mitjans de comunicació.

Algunes persones amb esclerosi múltiple poden tenir debilitat en els músculs de la mà, fatiga o problemes de coordinació que provoquen una alteració de la capacitat d’escriptura. Aquesta alteració, al seu torn, pot provocar frustració, problemes d’autoestima i un descens en la capacitat de comunicació social.

Algunes persones amb esclerosi múltiple poden tenir debilitat en els músculs de la mà, fatiga o problemes de coordinació que provoquen una alteració de la capacitat d’escriptura

Per això és important que, en detectar aquest símptoma, les persones amb EM realitzin un entrenament específic per perfeccionar l’habilitat d’escriure i així mantenir un bon nivell comunicatiu.

Alguns experts en rehabilitació han estudiat els trastorns de l’escriptura més freqüents en persones amb EM, i han trobat com a principals alteracions: la micrografia (escriure amb lletra cada vegada més petita), l’aglutinament, l’escriptura expansiva i la presència de traços irregulars.

Aquests estudis han permès dissenyar plans de tractament especialitzats. Un exemple són les següents recomanacions, per a realitzar durant un període mínim de dos mesos, una hora diària: 

1. Activitats per augmentar la capacitat física general: enfortiment muscular i entrenament de la coordinació de braços i mans.
2. Exercicis de coordinació, precisió i ritme dels moviments fins corresponents a l’escriptura.
3. Mímica corporal: simular amb el dit en l’aire, taula i paper els moviments específics per aconseguir l’execució de traços gràfics de lletres.
4. Activitats de coordinació visomotora: pintada de figures rectes i corbes; i picat amb punxó.
5. Activitats de preescriptura: traços rectes, angulars i corbs.
6. Automatització a través de la còpia de lletres, síl·labes, paraules i frases.
7. Dictat sense la utilització de rengle cal·ligràfic.

Les recomanacions pels trastorns d’escriptura també inclouen mantenir l’entrenament per conservar les millores obtingudes

Cal tenir en compte que l’escriptura diària aporta altres beneficis que poden ajudar en diversos símptomes de l’EM, ja que:

• Millora la capacitat de comunicació. L’escriptura és un vehicle d’expressió. La seva pràctica augmenta la capacitat i comoditat a l’hora d’expressar els nostres propis sentiments i pensaments.
• Ajuda a memoritzar. Una petita redacció és una bona manera de desenvolupar la comprensió. Un resum ajuda a memoritzar les idees clau i a construir les habilitats necessàries per escriure bé.
• Desenvolupa la creativitat i la imaginació. L’escriptura de textos no dirigits permet desplegar la imaginació, i ajuda a plasmar la nostra personalitat mitjançant la creació d’històries i resolució de problemes, alhora que s’utilitza vocabulari i estils diversos.

Autora: Noemí Martínez Lerín. Fisioterapeuta en Fundació Esclerosi Múltiple. Num Col. 3673.

Referència

Writing training in patients with multiple sclerosis. González A, Fernández P. Rev. Mex. Neuroci 2006; 7(6): 532-535. https://www.medigraphic.com/cgi-bin/new/resumen.cgi?IDARTICULO=14107