Idioma:CA ES

Pautes per cuidar-te

Evitar caigudes amb esclerosi múltiple

 

MS Can Do - 09/03/2016     Comentar
evitar caídas

Les caigudes són un problema comú en les persones amb EM i donades les conseqüències que suposa per als afectats, cuidadors i familiars, cal prendre consciència i actuar amb prevenció per tal d'evitar-ne l'empitjorament i disminució en el nivell d'autonomia i qualitat de vida.

Un informe publicat l'hivern de 2014 a l'International Journal of MS Care indica que aproximadament un 70% de la gent gran afectada d'EM pateix problemes moderats o greus d'equilibri; segons se n'extreu, a un any vista, un 60% dels individus d'aquest grup poblacional patiran alguna caiguda; és important, doncs, intentar reduir la seva freqüència i estar preparat en cas de patir-ne una. Els principals factors de risc que poden influir en una caiguda són:

  • Fatiga: és el símptoma més habitual dels afectats d'EM i un dels més difícils de tractar. Segons Kalb, Holland and Giesser (2007), entre un 75% i un 90% dels afectats d'EM pateixen fatiga, i un 50% afirmen que té incidència en la seva vida diària. Cal saber gestionar-la i una bona forma de fer-ho és realitzant exercici físic regularment per tal de millorar la resistència, la força i la flexibilitat. D'altra banda, cal saber en quin moment del dia ens sentim més fatigats, prioritzar la realització d'activitats diàries i tenir una bona organització a casa. Tot plegat pot ajudar a prevenir una caiguda. Es recomana també fer determinades activitats de risc asseguts.
  • Problemes motors: debilitat muscular, espasticitat,.. Pot afectar en la forma de caminar i en l'estabilitat de la marxa. Cal potenciar la força dels músculs i disminuir nivell d'espasticitat. A més, es recomana utilitzar productes de suport, com per exemple bastons o caminadors, ja que disminueixen la inseguretat i, per tant, el risc de caiguda.
  • Problemes de visió: la neuritis òptica (inflamació del nervi òptic), la pèrdua de visió, la visió doble, són trastorns habituals de les persones afectades d'EM que provoquen un augment de la inseguretat per desplaçar-se per l'entorn. Si s'ha de sortir al carrer s'aconsella seguir sempre la mateixa ruta i evitar superfícies irregulars. A casa, cal procurar tenir bona il·luminació, incrementar els contrastos i mantenir les zones de pas lliures d'objectes.
  • Dèficits sensorials i dèficits vestibulars: quan les nostres extremitats presentin problemes de sensibilitat o dificultats en el manteniment de l'equilibri hi ha un augment del risc de patir una caiguda. A través d'entrenament, aplicant estratègies compensàtories, o a través de l'adaptació de l'entorn podem millorar la seguretat en la nostra mobilitat, per exemple, quan es tenen problemes d'apreciació d'espais es recomana moure's per llocs lluminosos i ben endreçats, també evitar les multituds.
  • Problemes cognitius o psicològics: la disminució de l'atenció, les dificultats en la planificació, la disminució en la consciència del dèficit, la impulsivitat…poden influir en la falta de previsió o capacitat per detectar perills i/o possibles riscos que podrien provocar caigudes.
  • Medicació: cada persona respon d'una forma diferent a la medicació i pot tenir diferents efectes secundaris. Cal tenir en compte que segons quina medicació ens pot provocar pèrdua d'equilibri, fatiga o manca de concentració. Es recomana parlar amb el metge o farmacèutic de confiança per saber quins medicaments poden comportar risc de caiguda.

D'altra banda, cal tenir en compte altres factors de risc, com són els relacionats amb l'entorn físic, la vivenda i l'ús del transport/vehicle, per exemple, a l'hora d'entrar i sortir del cotxe o d'utilitzar l'autobús.

  • Consells per a casa: Endreçar les vies de pas, desfer-se de catifes rugoses, utilitzar equipament adaptat al lavabo, instal·lar baranes en llocs on hi hagi graons o escales i il·luminar bé les habitacions. Hi ha professionals especialitzats, com el terapeuta ocupacional, que poden ajudar a adaptar la casa per a una vida quotidiana més senzilla, segura i independent.
  • Consells per al carrer: la multitud, el trànsit, el sòl irregular... És recomanable seguir sempre el mateix recorregut, anar de compres en hores de menys afluència de públic; o per exemple, quan es quedi amb algú, cal sortir de casa amb temps suficient i no anar amb presses. També cal valorar les possibilitats d'ultilitzar productes de suport per exterior, com un bastó.

Tot i la prevenció, una persona amb EM manté la possibilitat de risc de caiguda, per tant, cal estar preparat per disminuir les conseqüències de la caiguda i disposar d'estratègies i tècniques per aprendre a caure o a saber aixecar-se. Així es recomana saber a qui dirigir-se si es necessita ajuda i tenir un pla d'emergència. És important també que els familiars o amics sàpiguen quines són les activitats de la vida diària de la persona amb EM que impliquin major risc de caiguda o que requereixin major nivell d'assistència per tal d'ajudar en el cas necessari.

A més, cal tenir presents els sistemes d'alarma; per exemple, si està sol/a, és imprescindible que disposi d'un mòbil, que tingui els números importants programats o escrits en un lloc visible com la cuina o la zona de treball i que li resulti més fàcil demanar ajuda. També és important saber quins són els serveis d'emergència disponibles a la zona. Fins i tot hi ha aplicacions de mòbil i dispositius que serveixen per alertar els serveis mèdics.

En qualsevol cas, per dissenyar un bon pla d'emergència abans cal establir els recursos amb els que es compta, per exemple en cas de caiguda en el domicili, a qui s'ha de trucar? Hi ha veïns que puguin ajudar o algú de confiança que disposi de claus per entrar al domicili?

És recomanable adoptar una actitud de prevenció davant el risc de caiguda, ja que les conseqüències podrien afectar greument la qualitat de vida de l'afectat i de la família.

Finalment, davant d'una caiguda es recomana: mantenir la calma, seguir les pautes recomanades pels professionals especialitzats, (els terapeutes ocupacionals o fisioterapeutes) tant a nivell de mesures preventives com d'actuacions. Un cop ja solucionada la situació, cal restar en posició de seguretat. A més, cal valorar les possibles causes de la caiguda, els riscos i les conseqüències que ha tingut per evitar que es repeteixi.

Accés al document original:

 

Staying vertical reduce risk for falls http://www.mscando.org Disponible a: http://www.mscando.org/living-with-multiple-sclerosis/can-do-library/ms-education/staying-vertical-reduce-risk-for-falls

  • Valora aquest contingut: 

0 comentaris

Accepto la política de privacitat de l'Observatori i cedeixo les meves dades personals per a rebre més informació