Idioma:CA ES

Pautes per cuidar-te

Evitar caigudes amb esclerosi múltiple

 

03/05/2021     Comentar
Evitar caídas con esclerosis múltiple

Les caigudes són un problema comú en les persones amb esclerosi múltiple i, donades les seves conseqüències, cal prendre consciència i actuar amb prevenció per tal d'evitar-ne l'empitjorament i la disminució tant del nivell d'autonomia com de la qualitat de vida.

L'esclerosi múltiple és una malaltia molt impredictible, i entre els seus nombrosos símptomes hi pot haver les dificultats per caminar. Aquestes dificultats, juntament amb altres símptomes, fan que les persones amb EM tinguin un risc elevat de caure, fet que pot provocar torn lesions o altres problemes de salut.

Alguns estudis indiquen que gairebé el 60% de les persones grans i de mitjana edat amb esclerosi múltiple tindran com a mínim una caiguda a l'any. És important, doncs, intentar reduir aquesta seva freqüència i estar preparat.

Les persones amb EM tenen un risc elevat de caure, fet que pot provocar lesions o altres problemes de salut.

Riscos de caiguda en l'esclerosi múltiple

Els principals factors de risc que poden influir en una caiguda son:

  • Fatiga: és el símptoma més habitual en l'EM i un dels més difícils de tractar. Entre un 75% i un 90% de les persones amb EM experimenten fatiga, i un 50% afirmen que té incidència en la seva vida diària. Cal saber gestionar-la i una bona forma de fer-ho és realitzant exercici físic regularment per tal de millorar la resistència, la força i la flexibilitat. D'altra banda, cal saber en quin moment del dia ens sentim més fatigats, prioritzar la realització d'activitats diàries i tenir una bona organització a casa. Tot plegat pot ajudar a prevenir una caiguda. Es recomana també fer determinades activitats de risc asseguts.
  • Problemes motors: debilitat muscular, espasticitat, problemes d'equilibri... Poden afectar en la forma de caminar i en l'estabilitat de la marxa. Cal potenciar la força dels músculs i disminuir nivell d'espasticitat. A més, es recomana utilitzar productes de suport, com per exemple bastons o caminadors, ja que disminueixen la inseguretat i, per tant, el risc de caiguda.
  • Problemes de visió: la neuritis òptica (inflamació del nervi òptic), la pèrdua de visió o la visió doble son símptomes habituals de l'EM que poden provocar inseguretat per desplaçar-se per l'entorn. Si s'ha de sortir al carrer s'aconsella seguir sempre la mateixa ruta i evitar superfícies irregulars. A casa, cal procurar tenir bona il·luminació, incrementar els contrastos i mantenir les zones de pas lliures d'objectes.
  • Intolerància a la calor: els canvis de temperatura, fins i tot els petits, poden empitjorar els símptomes de l'EM i, per tant, augmentar el risc de caigudes. Aquests canvis de temperatura poden venir d'una febre o d'una elevació temporal de la temperatura del cos, com pot passar als climes càlids, amb una humitat alta, fent exercici o amb un bany calent.
  • Dificultats d'orientació i coordinació: quan notem problemes de sensibilitat o dificultats en el manteniment de l'equilibri, hi ha un augment del risc de patir una caiguda. Entrenant, aplicant estratègies compensàtories, o a través de l'adaptació de l'entorn podem millorar la seguretat en la mobilitat, per exemple, quan es tenen problemes d'apreciació d'espais es recomana moure's per llocs lluminosos i ben endreçats, també evitar les multituds.
  • Medicació: tots els medicaments tenen efectes secundaris i cada persona respon d'una forma diferent a la medicació. Alguna medicació ens pot provocar pèrdua d'equilibri, fatiga o manca de concentració. És recomanable parlar amb el metge o farmacèutic de confiança per saber quins medicaments generen risc de caiguda.
  • Riscos de comportament: la vida sedentària provoca una pèrdua de tonificació muscular i debilitat, a més d'altres efectes que poden empitjorar el risc de caigudes. Altres aspectes psicològics que hi influeixen poden ser la mateixa por a caure, que condueix a la inactivitat i l'aïllament o, per altra banda, l'excés de confiança, que provoca comportaments temeraris.

D'altra banda, cal tenir en compte altres factors de risc, com són els relacionats amb l'entorn físic, la vivenda i l'ús del transport/vehicle, per exemple, a l'hora d'entrar i sortir del cotxe o d'utilitzar l'autobús.

  • Consells per a casa: Endreçar les vies de pas, desfer-se de catifes rugoses, utilitzar equipament adaptat al lavabo, instal·lar baranes en llocs on hi hagi graons o escales i il·luminar bé les habitacions. Hi ha professionals especialitzats, com el terapeuta ocupacional, que poden ajudar a adaptar la casa per a una vida quotidiana més senzilla, segura i independent.
  • Consells pel carrer: la multitud, el trànsit, el sòl irregular... És recomanable seguir sempre el mateix recorregut, anar de compres en hores de menys afluència de públic o, per exemple, quan es quedi amb algú, sortir de casa amb temps suficient i no anar amb presses. També cal valorar les possibilitats d'utilitzar productes de suport per exterior, com un bastó.

 

Actuar davant una caiguda

Tot i la prevenció, el risc de caiguda mai es pot eliminar del tot, per tant, cal estar preparat per disminuir les seves conseqüències i tenir estratègies i tècniques per aprendre a caure o a saber aixecar-se. Alguns consells per estar preparat abans de la caiguda son:

  • No esperar a caure per saber com aixecar-se. Un professional en rehabilitació ens pot explicar quina és la millor manera d'aixecar-se des del terra si es dona una caiguda. Es poden treballar diversos escenaris per estar més preparats: caure a casa, caure al carrer, caure per unes escales...
  • Tenir a mà els números de telèfon de veïns, familiars o amics. També és útil tenir disponibles ràpidament els números de la policia o els bombers en cas d'emergència. Podem assenyalar un número per "trucar en cas d'emergència" per si nosaltres mateixos no podem fer la trucada. Fins i tot hi ha aplicacions de mòbil que serveixen per alertar els serveis mèdics.
  • Tenir un sistema d'alerta personal. Si les caigudes passen sovint, es pot considerar tenir disponible un sistema, com una polsera o un collaret, que es pugui activar en cas d'emergència per demanar ajuda. 

És recomanable adoptar una actitud de prevenció davant el risc de caiguda, ja que les conseqüències podrien afectar greument la qualitat de vida de la persona amb EM i de la família.

Finalment, davant d'una caiguda es recomana, primer de tot, mantenir la calma. El primer que cal fer és comprovar el propi cos per assegurar-se de que no hi ha cap ferida greu. Després, cal relaxar-se i no intentar aixecar-se immediatament: fer-ho massa ràpid o de la manera que no toca pot empitjorar les ferides o lesions.

En tot moment s'ha de seguir les pautes recomanades pels professionals especialitzats (els terapeutes ocupacionals o fisioterapeutes) tant a nivell de mesures preventives com d'actuacions. Si les persones del voltant ens volen ajudar, podem explicar amb calma quina és la millor manera de fer-ho, i fins i tot fer broma, ja que l'humor és relaxant tant per la persona que ha caigut com per la resta.

Un cop ja solucionada la situació, cal restar en posició de seguretat. A més, és útil valorar amb els professionals sanitaris les possibles causes de la caiguda, els riscos i les conseqüències que ha tingut per evitar que es repeteixi. 

 

Referències 

Staying vertical reduce risk for falls. Can Do Multiple Sclerosis (2015). https://www.cando-ms.org/online-resources/can-do-library/staying-vertical-reduce-risk-for-falls

Minimizing Your Risk of Falls. National MS Society (2019). https://www.nationalmssociety.org/NationalMSSociety/media/MSNationalFiles/Brochures/Brochure-Minimizing-Your-Risk-of-Falls.pdf 

  • Valora aquest contingut: 

0 comentaris

Accepto la política de privacitat de l'Observatori i cedeixo les meves dades personals per a rebre més informació