Observatori Esclerosi Múltiple

Idioma:CA ES

Pautes per cuidar-te

Vitamines i minerals beneficiosos per les persones amb esclerosi múltiple

 

07/05/2019     Comentar
esclerosis múltiple

Una de les tesis sobre nutrició més acceptades avui dia és que “som el que mengem”: el nostre cos reacciona i evoluciona segons els aliments amb què ens nodrim. Per això és tan important seguir una dieta equilibrada. Les persones que conviuen amb esclerosi múltiple (EM) tenen unes condicions físiques particulars que cal tenir en compte a l'hora de planificar la seva alimentació. I per poder complementar la seva dieta diària és interessant saber quines vitamines i minerals els són més beneficiosos.

Les principals fonts de vitamines es troben en fruites i verdures, encara que si es necessita consumir una vitamina específica també es pot obtenir a través de suplements en format pastilla. Cal saber que les vitamines no treballen de forma isolada, és a dir, estan en equilibri amb la resta d'elements del cos, motiu pel qual una dosi elevada d'una pot provocar la deficiència d'una altra. En aquest sentit, existeix una escala internacional que especifica la quantitat mínima que es recomana prendre cada dia per evitar malalties: la Quantitat Diària Recomanada (QDR). A continuació presentem la llista de vitamines i minerals més habituals en les dietes de les persones amb esclerosi múltiple:

Vitamina D

També coneguda com calciferol o "vitamina antiraquítica", forma part del grup dels esteroides i juga un paper important en la salut del ossos.

Existeixen diversos estudis que associen la vitamina D com una forma d'alentir el desenvolupament de l'EM, ja que se sap que altera la funció immunològica; a banda d'això, una manca de vitamina D també es relaciona amb un risc més elevat de desenvolupar noves lesions o patir una recaiguda.

Tot i això, cal remarcar que no està demostrat que prendre suplements de vitamina D redueixi el risc de patir un atac o aturi la progressió de la discapacitat. En qualsevol cas, la seva ingesta també és recomanable per prevenir l'osteoporosi. Les persones amb EM que tenen més risc de tenir osteoporosi són les dones que fan poca activitat física, que estan poc exposades al sol i que s'estan sometent a un tractament continuat amb esteroides.

  • On es troba: En productes làctics fortificats, oli de fetge de peix i peix blau (una altra forma d'obtenir-la és a través de la radiació solar, que depèn de l'àrea geogràfica on es visqui, de la pigmentació de la pell i de l'estació de l'any)
  • QDR: 600-800 IU (unitats internacionals). 1 IU de vitamina D = 0,025 ?g de colacalciferol/ergocalciferol
  • Toxicitat: Dosis superiors a 4.000 IU diàries

 

Vitamines antioxidants

Les principals vitamines antioxidants són l'A (especialment en la forma de betacarotè), la C i la E. El procés d'oxidació es produeix quan es transfereixen els electrons d'una substància a un agent oxidant. Aquestes reaccions produeixen radicals lliures, unes molècules molt inestables amb un electró desaparellat que poden danyar les cèl·lules del cos i que, principalment, són les causants de l'envelliment.

Les vitamines antioxidants tenen la funció de reduir els danys causats pels radicals lliures.

Alguns estudis indiquen que aquests danys poden tenir relació amb el fet de ser diagnosticat amb EM, tot i que no està demostrat que prendre suplements antioxidants tingui efectes beneficiosos en persones amb aquesta malaltia. D'altra banda, cal tenir en compte que els antioxidants poden estimular el sistema immunològic i que en molts casos pot ser perjudicial per a les persones amb EM. Una de les millors maneres d'obtenir antioxidants és menjant entre 2 i 4 peces de fruita al dia o entre 3 i 4 racions de vegetals.

Vitamina A

També coneguda com retinol, és necessària per a la vista i per a un creixement adequat: intervé en la formació de cèl·lules epitelials, en el creixement ossi i en el desenvolupament de la pell i les mucoses. La vitamina A és liposoluble (soluble en cossos grassos i olis) i consumida en grans quantitats, a banda que pot acumular-se en el cos, pot afectar el fetus de les dones embarassades. En cas que una embarassada necessiti aquesta vitamina es recomana que l'obtingui a partir de fruita i verdura.

  • On es troba: Oli de fetge de bacallà, fetge, ous, pastanaga
  • QDR: 2.300 IU per a dones i 3.000 IU per a homes. 1 IU de vitamina A = 0.3 ?g de retinol o 0,6 ?g de betacarotè
  • Toxicitat: Dosis superiors a 10.000 IU diàries

Vitamina C

Generalment coneguda com àcid ascòrbic, la vitamina C té un paper essencial en el metabolisme dels teixits corporals. Hi ha gent que pren suplements de vitamina C per prevenir infeccions urinàries (perquè acidifica l'orina i elimina bacteris) tot i que no hi ha evidències que aquest mètode sigui efectiu. Les persones amb EM que vulguin prevenir infeccions urinàries poden fer-ho a partir de nabius o nabius de grua.

  • On es troba: Cítrics, tomàquets
  • QDR: 75 mg per a dones i 90 mg per a homes (pels fumadors cal afegir 35 mg més)
  • Toxicitat: Dosis superiors a 2.000 mg al dia poden causar diarrea o mal funcionament de ronyons

Vitamina E

La seva principal funció és prevenir danys oxidatius en les membranes o revestiments cel·lulars. En general, no són necessaris grans suplements addicionals de vitamina E en persones que tenen una dieta rica en àcids grassos poliinsaturats. L'anàlisi de dades d'alguns estudis indica que les persones que prenen quantitats superiors a 400 IU al dia tenen una mortalitat més elevada i que incrementa el risc de càncer de pulmó entre els fumadors. Es recomana que les persones amb EM prenguin dosis no excessivament altes (per sota de les 100 IU diàries).

  • On es troba: En molts tipus d'aliments, principalment en vegetals de fulla verda. També es troba en olis vegetals, fruits secs i carn
  • QDR: 22 IU tant per homes com per dones. 1 IU de vitamina E = 0,667 mg de d-alfatocoferol o 1 mg de dl-alfatocoferol)
  • Toxicitat: Dosis superiors a 1.500 IU diàries

Vitamina B6

També coneguda com piridoxina, és una vitamina hidrosoluble (s'elimina a través de l'orina) que intervé en les reaccions enzimàtiques del metabolisme dels aminoàcids. És útil per combatre la fatiga, l'estrès, la depressió o les alteracions de son. Les dosis elevades de vitamina B6 en persones amb EM poden provocar sensació d'adormiment, formigueig o dolor.

  • On es troba: En molts tipus d'aliments, entre els quals peix (especialment salmó i tonyina), carn de porc i pollastre, mongetes, plàtans i la majoria de vegetals
  • QDR: 1,3-1,7 mg per adults d'entre 19 i 50 anys
  • Toxicitat: Dosis superiors als 1.000 mg al dia

Vitamina B12

Aquesta vitamina, que també es coneix com cobalamina pel seu alt contingut de cobalt, és necessària per a la producció de glòbuls vermells i per a un adequat funcionament del sistema nerviós. De fet, la manca greu de vitamina B12 pot provocar símptomes neurològics, i alguns estudis indiquen que hi ha una relació directa entre els nivells d'aquesta vitamina i l'EM (segons sembla, les persones amb EM acostumen a tenir nivells de vitamina B12 més baixos que la resta de la població). Tot i això, no està demostrat que prendre vitamina B12 millori els símptomes neurològics dels afectats d'EM o ajudi a alentir els efectes de la malaltia.

  • On es troba: Ous, carn, aviram, marisc i productes làctics
  • QDR: 2,4 ?g al dia tant per homes com per dones
  • Toxicitat: no s'han establert efectes adversos degut al seu baix risc de toxicitat però es recomana no prendre'n més quantitat que les dosis recomanades.

Minerals

Seleni

Element amb propietats antioxidants que ajuda a prevenir el dany cel·lular (per més informació, consulteu l'apartat de "vitamines antioxidants"). Alguns estudis han descobert que les persones amb EM tenen nivells de seleni més baixos que la resta de la població. Tot i que augmentar la ingesta de seleni prevé l'envelliment cel·lular, també pot provocar l'empitjorament dels símptomes de les persones amb EM a causa d'un augment de resposta immunològica.

  • On es troba: Marisc, llegums, cereals, carns baixes en greix i productes làctics
  • QDR: 55 ?g per a persones majors de 14 anys
  • Toxicitat: Dosis superiors a 400 ?g al dia

Calci

Important en el procés de formació de dents i ossos, així com en la regulació de molts altres processos orgànics, el calci és el mineral més abundant del cos humà. De fet, una de les hipòtesis que expliquen la causa de l'EM està relacionada amb la ingesta de calci: segons sembla, alguns estudis diuen que algunes persones amb EM prenien grans dosis de llet durant la seva infantesa i que van deixar de fer-ho un cop van arribar a l'adolescència. Malgrat aquesta tesi, hi ha poques evidències que ho demostrin. Sigui com sigui, el calci també és molt important per prevenir l'aparició d'osteoporosi, una malaltia que les persones amb EM tenen risc de patir.

  • On es troba: Principalment en vegetals de fulla verda i ous
  • QDR: 1.000-2.000 mg al dia en persones adultes
  • Toxicitat: Més de 2.000 mg al dia en persones de més de 50 anys i més de 2.500 mg al dia en persones d'entre 19 i 50 anys

Zinc

Aquest mineral juga diversos processos en el cos humà: intervé en el funcionament de la glàndula prostàtica, en la síntesi de proteïnes i col·lagen, en la cicatrització de ferides... Un dels principals beneficis del zinc és l'activació del sistema immunològic i la prevenció de l'estrès, tot i que no hi ha estudis concloents en persones amb EM. De fet, existeix certa controvèrsia perquè alguns indiquen que les persones amb EM acostumen a tenir nivells de zinc baixos i d'altres, que acostumen a tenir-los alts. En qualsevol cas, dosis altes de zinc poden provocar una deficiència de coure, cosa que pot induir a patir mielopaties (que tenen símptomes neurològics semblants als de l'EM). Per tot això, es recomana que les persones amb EM evitin prendre dosis elevades de zinc.

  • On es troba: Ostres, cereals fortificats, carn, llegums, productes làctics
  • QDR: 11 mg per a homes i 8 mg per a dones
  • Toxicitat: Dosis de 225 a 450 mg al dia

Els complements vitamínics i els minerals poden ser molt importants per fer front a alguna deficiència a l'organisme. Les anàlisis de sang són la forma més habitual de descobrir aquestes mancances i el metge ha de ser qui n'informi. Una alimentació rica en les vitamines i els minerals que es necessiten pot ajudar a equilibrar els nivells bioquímics del cos.

Accés al document original:

Vitamins, minerals and herbs in MS http://www.nationalmssociety.org Disponible a: http://www.nationalmssociety.org/NationalMSSociety/media/MSNationalFiles/Brochures/Brochure-Vitamins,-Minerals,-and-Herbs-in-MS_-An-Introduction.pdf

  • Valora aquest contingut: 

0 comentaris

Accepto la política de privacitat de l'Observatori i cedeixo les meves dades personals per a rebre més informació