Observatori Esclerosi Múltiple

Idioma:CA ES

Sexualitat

Disfuncions sexuals a l’esclerosi múltiple

 

17/07/2019     Comentar
sexualidad esclerosis múltiple

La presència de disfuncions sexuals en les persones amb esclerosi múltiple és freqüent i no s'aborda prou. L'equip sanitari juga un paper decisiu assumint aquesta necessitat.

La presència de disfuncions sexuals en les persones amb esclerosi múltiple és freqüent, afectant la qualitat de vida de la persona i de la seva parella. Alarcia-Alejos, i col·laboradors, al seu estudi “Abordaje de la disfunción sexual en la esclerosis múltiple”, conclouen que la “disfunció sexual és un problema freqüent, important i que s’aborda de manera insuficient”.

Aquest article també posa de manifest que les persones afectades no expliquen els problemes sexuals de forma espontània a la consulta. Així, és l’equip sanitari qui ha d’assumir la necessitat d’abordar els problemes sexuals, realitzant una valoració ordenada i sistemàtica que permeti la detecció i una atenció multidisciplinar, per proporcionar el tractament més adient. Les teràpies on s’inclouen els dos membres de la parella i on s’imparteix educació sanitària sobre sexualitat són imprescindibles.

Foley i Werner descriuen els símptomes sexuals de l’esclerosi múltiple en termes de disfunció sexual primària, secundària i terciària.

Disfunció sexual primària

La disfunció sexual primària es produeix com a resultat directe de canvis neurològics que afecten la resposta sexual.

Consisteix, molt sovint, en pèrdua de la libido, alteracions en la sensibilitat genital i menys capacitat per arribar a l’orgasme. En el cas de la dona també es pot trobar manca de lubricació i, en el cas de l'home, disfunció erèctil i ejaculatòria.

Algunes estratègies dirigides a tractar les disfuncions primàries i, més específicament, a augmentar la resposta sexual consisteixen en aplicar fred o olis en les zones genitals, crear un “nou mapa corporal de sensacions” en col·laboració amb la parella per a la recerca de noves zones erògenes, incloure jocs de seducció i trencar la rutina, utilitzar lubricants o recórrer a fàrmacs o dispositius que facilitin l’erecció quan sigui necessari.

Disfunció sexual secundària

La disfunció sexual secundària comprèn símptomes que no impliquen directament al sistema genital, però que poden afectar-lo: problemes vesicals o intestinals, presència de fatiga, tremolor, espasticitat i debilitat muscular o manca d’atenció i concentració.

El tractament de les disfuncions secundàries es basa, principalment, en el control dels símptomes de la pròpia malaltia neurològica que puguin interferir en la funció sexual. És molt important per a les persones amb esclerosi múltiple controlar els possibles episodis d' incontinència vesical o fecal durant les relacions i és una condició indispensable comunicar aquesta preocupació a la parella. Prendre la medicació per a la incontinència vesical 30 minuts abans de l’acte sexual per controlar les contraccions de la bufeta; no ingerir líquids una hora abans de la relació o sondar-se prèviament pot ajudar a controlar aquesta simptomatologia.

Per combatre la fatiga s’ha de planificar el moment més adient del dia segons la disposició d’energia de la persona amb esclerosi múltiple per realitzar l’acte sexual, introduir temps de descans i practicar postures sexuals que redueixin pes i esforç.

Per tal de controlar la tremolor i la debilitat, la parella intentarà trobar postures passives i segures que requereixin menys força.

L' espasticitat en determinats músculs es pot controlar aplicant fred durant 15 minuts abans de l’activitat sexual, practicant estiraments i realitzant determinades postures inhibitòries per tal de trencar patrons espàstics. Una altra opció que ha de valorar l’especialista és l’aplicació de toxina botulínica en aquests músculs.

Per tal d’intentar mantenir ocupada l’atenció i la concentració es poden fer servir estratègies que potencien al màxim l’estímul sensual i sexual de la persona amb esclerosi múltiple com, per exemple, posar música sensual, utilitzar llums tènues, roba interior sexy, aromes agradables o fer carícies.

Disfunció sexual terciària

La disfunció sexual terciària deriva de factors psicosocials i culturals relacionats amb la discapacitat que poden interferir amb els sentiments i les experiències sexuals de cadascú.

Aquests factors inclouen canvis d’humor o disminució de l’autoestima provocats per canvis en el rol de parella pel fet d’oferir o rebre cures constants, per canvis físics provocats per la presència de dèficits motors, per la pèrdua d’intimitat a l’haver de ser assistit per la parella o per la mala interpretació de les mostres d’afecte com a formes de compassió i no de passió.

L’abordatge de les disfuncions sexuals terciàries anirà dirigit a augmentar l’autoestima de la persona amb esclerosi múltiple posant l’accent sobre les pràctiques que sí pot realitzar, ajudant-la a acceptar les seves limitacions físiques o programant cites regulars amb la parella per mantenir moments plaents.

L'esclerosi múltiple pot provocar alteracions que afectin la sexualitat de la persona amb aquesta malaltia i la de la seva parella però mai disminuirà la seva necessitat de donar i rebre plaer sexual.

Les relacions sexuals són part del benestar de la persona i augmenten la seva qualitat de vida. L'equip sanitari ha de posar el medis necessaris per detectar aquestes disfuncions i oferir els millors tractaments disponibles en cada cas.

Finalment, recordar que la comunicació constant de la parella és primordial per mantenir un espai d’intimitat i complicitat on poder exposar preocupacions i descobrir, conjuntament, noves rutes.

Referències

R. Alarcia-Alejos, J.R. Ara-Callizo, J. Martín-Martínez, M.J. García-Gomara. Abordaje de la disfunción sexual en la esclerosis múltiple. REV NEUROL 2007;44(9): 524-526.

Campos Rico, A.; Elvira Cuevas, A.; Rey Becerra, Y.; Zafra Luque, B. Vivir la sexualidad con esclerosis múltiple y vegiga neurógena: a propósito de un caso. Enfermeras U.G.C. Centro de Salud Miraflores de los Ángeles, Málaga.

Álvarez Nuño Samuel, Quiñones Aguilar Sandra, Plascencia Álvarez Noel Isaías, Sauri Suárez Sergio, Nuñez Orozoco Lilia. Impacto de la disfunción sexual en la calidad de vida en pacientes con esclerosis múltiple. Rev. Mex. Neuroc. 2007; 8(2): 142-149.

Relaciones, intimidad y sexualidad. Federación española para la lucha contra la esclerosis múltiple (FELEM).

José Bustamante Bellmunt. Conviviendo con la esclerosis múltiple. Esclerosis múltiple y sexualidad. Merck.

  • Valora aquest contingut: 

1 comentari

  1. ACV, a les 24.07.2019
    Creo que cuando los pacientes reunimos el valor para exponer estos síntomas de diversa índole sexual, los neurólogos los relacionan con problemas psicologicos, y la causa es la enfermedad y no una depresión. Por el contrario, el hecho de tener problemas sexuales nos preocupa y supone una carga emocional adicional.

Accepto la política de privacitat de l'Observatori i cedeixo les meves dades personals per a rebre més informació