Gestió dels problemes sexuals per als pacients d’EM

Els problemes de tipus sexual són un dels símptomes recurrents de l’esclerosi múltiple, tot i que no es dóna en tots els casos, i mai de la mateixa manera. En primer lloc, cal tenir present que cada persona viu la sexualitat d’una manera estrictament personal, i és molt recomanable que els membres de la parella en parlin i ho acceptin mútuament. Cal tenir present que un pacient d’EM pot tenir una vida sexual plena i satisfactòria. És convenient ressaltar que, malgrat un cert condicionant cultural, el clímax del sexe no sempre és l’orgasme o la penetració. Hi ha moltes maneres de gaudir i fer gaudir la parella, i l’aparició d’alguns símptomes de l’EM poden ser una oportunitat per explorar-les. Aquests són els principals problemes que poden sorgir a l’hora de tenir relacions íntimes, i algunes pistes sobre com evitar-los:

• Espasticitat. Els massatges suaus poden ser una bona forma de relaxar la musculatura, a banda d’afavorir el contacte íntim. Les postures han de ser el més còmodes possible.

• Fatiga. Els experts recomanen reservar per a les relacions íntimes els moments en què hi hagi menys cansament, i descansar després.

• Canvis d’humor o depressió. Novament, la comunicació amb la parella és fonamental si el pacient considera que aquests símptomes estan afectant la vida de parella. Compartir-los també pot ajudar a enfortir els vincles i la confiança.

• Problemes de bufeta. Si apareixen, és important sol·licitar l’ajut de l’especialista (l’uròleg).

• Efectes secundaris de la medicació. Alguns dels fàrmacs per combatre l’EM comporten inapetència i descens de la libido. Amb l’ajut del metge, aquests símptomes es poden anar gestionant, ja que no sempre es donen amb la mateixa intensitat.

En alguns casos, hi ha determinades eines que poden ajudar a portar els problemes íntims amb més facilitat, en cas que es produeixin.

Els experts insisteixen que la comunicació ha de ser sempre la principal d’aquestes eines. En qualsevol cas, ha de ser constructiva i basada en la comprensió mútua, però també s’ha de desenvolupar amb confiança i sense tabús.

En alguns casos, aquest consell pot no ser suficient. Així, una de les tècniques que es recomana és la coneguda com a mapeig del cos, o body-mapping. Es tracta d’explorar amb calma quines són les zones íntimes més sensibles i quines són les menys plaents, sense por de guiar l’altre membre de la parella. Així mateix, també s’aconsella l’ús de la masturbació i de les joguines sexuals, si poden ajudar al pacient a trobar amb quines sensacions se sent còmode i amb quines no.

Un altre punt important és autoeducar-se. Conèixer més sobre els símptomes de l’EM i entendre per què poden afectar la vida íntima pot ser una ajuda fonamental, especialment a l’hora de parlar-ne.

A més, les persones afectades no han de tenir por: poden arreglar-se, sentir-se sexualment atractives i cuidar-se tal i com ho farien si no la tinguessin. Cuidar-se, fer una mica d’exercici suau i portar una bona dieta són factors que poden ajudar a millorar l’autoestima i la imatge pròpia. A l’hora d’estar amb la parella, hi ha diversos factors que aquesta ha de tenir presents. Un d’ells és que les carícies, els massatges i el contacte físic guanyaran molta importància. Els massatges i el contacte progressiu són dues bones maneres de crear un clima íntim, que per als pacients d’EM pot ser molt important. Cal, a més, que la parella es mentalitzi que no sempre actua com un cuidador, sinó també com un amant. En algun cas pot ser necessari l’ajut professional per comprendre aquest canvi de rols. Enllaç al document original: Managing sexual problems. Multiple Sclerosis Society, 2012 [accés: 12 de maig de 2014]. Disponible a: https://www.mssociety.org.uk/about-ms/signs-and-symptoms/sex-and-relationships/sex-and-relationship-problems