Observatori Esclerosi Múltiple

Idioma:CA ES

Sexualitat

Impacte de les hormones sexuals a l’esclerosi múltiple

 

15/01/2019     Comentar
sexo esclerosis multiple

Hi ha diferències de gènere en l’esclerosi múltiple, tant pel que fa a la prevalença com a la progressió de la malaltia. La comprensió dels factors hormonals i/o genètics que hi ha darrera d’aquestes diferències és crucial per entendre l’EM, i pot contribuir al desenvolupament de nous tractaments, més segurs, tant per a homes com per a dones.

 

Actualment, la causa de l’esclerosi múltiple (EM) segueix sent desconeguda. El que sí se sap amb certesa és que es tracta d'una malaltia autoimmune, és a dir, una malaltia en la que el sistema immunològic ataca estructures pròpies de l'organisme. En el cas de l'EM, el sistema immunològic ataca la mielina (desmielinització), necessària per a la conducció dels impulsos nerviosos, i això dona lloc a la neurodegeneració i aparició dels símptomes de la malaltia.

La prevalença de l'esclerosi múltiple, major en dones

A més, sabem que l’EM mostra diferències de gènere. La prevalença en dones és major, i ha anat en augment: s’estima que les dones tenen EM amb una proporció de 3:1 respecte als homes. També hi ha diferències en la progressió i l'activitat inflamatòria: a l’EM Remitent-Recurrent (EMRR), les dones experimenten recaigudes amb més freqüència mentre que en els homes la recuperació és menor i assoleixen major grau de discapacitat en menys temps. S’ha vist que les diferents condicions fisiològiques relacionades amb les hormones sexuals femenines, com la pubertat, l'embaràs, el puerperi i la menopausa, poden tenir un impacte significatiu en la freqüència i el desenvolupament de l’EM.

La pubertat, l'embaràs, el puerperi i la menopausa poden tenir un impacte significatiu en la freqüència i desenvolupament de l'EM

Tot plegat demostra que hi ha factors hormonals i/o genètics implicats en la regulació del curs de l’EM i, per tant, les hormones sexuals (estrògens, progesterona, prolactina i andrògens) podrien tenir un paper rellevant.

L'augment de la prevalença de l'EM en dones, vinculat a factors ambientals i genètics

Un article publicat recentment a la revista Immunology recull tota l'evidència clínica sobre l'impacte dels factors hormonals a l'EM i intenta aclarir els possibles mecanismes hormonals i immunològics que hi pot haver al darrere.  

Els autors associen l'augment de la prevalença de l’EM en dones a factors ambientals i/o genètics. Així, la relació de la Vitamina D3 i l’EM podria tenir lloc, no només per la seva interacció amb el sistema immunitari, sinó també amb les hormones sexuals. El microbioma, que és el conjunt de gens (genoma) dels microorganismes presents al nostre cos, és un altre factor que podria alterar els nivells d’hormones sexuals.

L’alteració dels nivells d’hormones sexuals podria influir en l’expressió dels gens de susceptibilitat de l’EM, alterant la resposta immune durant el transcurs de l’EM. L’embaràs produeix un efecte protector sobre l’EM, ja que el cos genera immunosupressors naturals. En aquest sentit, nombrosos estudis han intentat replicar-ne l’efecte en assajos clínics sense èxit, que fa pensar que les hormones sexuals no són l’únic factor biològic implicat. L'efecte de les hormones sexuals durant el procés d'envelliment tampoc ha estat ben estudiat. Tot plegat fa pensar que la recerca encara té molta feina en aquest àmbit.

L'embaràs produeix un efecte protector sobre l'EM, ja que el cos genera immunosupressors naturals

La revisió conclou que existeix una complexa interacció entre factors hormonals, genètics i ambientals darrera l'EM i que d’ara endavant, els estudis clínics i preclínics (fets en models animals adients) haurien de considerar aquestes variables.

L'ús de noves metodologies, l’estudi a poblacions més grans i les noves eines bioinformàtiques ajudaran a comprendre els mecanismes moleculars implicats en aquestes interaccions. Això possibilitarà la identificació de noves estratègies terapèutiques orientades de forma més específica al sexe, la detenció dels atacs autoimmunitaris o, fins i tot, la promoció de la neuroprotecció i reparació del sistema nerviós.

 

Fonts:

María C Ysrraelit, & Jorge Correale. Impact of sex hormones on immune function and MS development. Immunology. 2018. Disponible a: onlinelibrary.wiley.com/doi/epdf/10.1111/imm.13004

  • Valora aquest contingut: 

1 comentari

  1. Olga, a les 10.02.2019
    Tot en sí és molt complex..
    Gràcies per mantenir-nos informades i per continuar investigant.

Accepto la política de privacitat de l'Observatori i cedeixo les meves dades personals per a rebre més informació