Com gestionar el diagnòstic de l’esclerosi múltiple a la feina

Un dels aspectes que cal tenir present és que no existeix l’obligació de comunicar-ho a l’empresa, en termes generals. Només seria necessari fer-ho en cas que existís un problema que realment afectés les funcions concretes que es desenvolupen. També el supòsit que hi hagués alguna dificultat per a la seguretat, ja sigui la de la persona treballadora amb EM o la dels altres.

El fet de comunicar el diagnòstic és sempre una decisió personal. També en el cas que s’estigui cercant feina (a les entrevistes, per exemple). No obstant això, en alguns casos es pot fer necessari parlar-ne amb l’empresa, malgrat les pors que en principi pot despertar aquest fet.

Portar el diagnòstic en secret pot suposar una càrrega d’estrès addicional, amb la qual cosa compartir l’experiència pot fer-se necessari.

Les circumstàncies personals de cadascú i la relació amb els companys o companyes de feina i els superiors hauran de ser els factors que caldrà avaluar. Malgrat tot, finalment, la decisió de quan comunicar-ho i a qui és estrictament individual.

Si es dona el cas que l’empresa, coneixedora del diagnòstic, decideix fer fora la persona treballadora amb esclerosi múltiple, cal assegurar-se que es tracta d’un cas de discriminació. L’acomiadament es pot arribar a declarar nul si s’aconsegueix demostrar que aquest s’ha produït només pel fet de tenir una malaltia com l’esclerosi múltiple. Tanmateix, això pot ser complicat, especialment si l’empresa ja fa temps que coneixia la situació. En qualsevol cas, un acomiadament també pot ser declarat improcedent.

Un dels factors que cal tenir en compte, si els símptomes de l’esclerosi múltiple es tornen molt greus, és la possibilitat de demanar el reconeixement del grau de discapacitat. Si aquest és superior al 33%, la llei concedeix una sèrie de drets:

• Es reserva un 5% de les places públiques per a persones amb aquest certificat.
• Es reserva un 2% de les places d’empreses privades amb més de 50 persones treballadores.
• Les proves selectives per a feines del sector públic s’adapten (en temps i mitjans).
• Es bonifica el 100% de la quota de la seguretat social.
• S’adapta el lloc de treball a les necessitats de la persona.
• IRPF (declaració de la renda): es contemplen una sèrie de reduccions a la base liquidable de l’impost per a persones amb discapacitat.

Les persones amb grau de discapacitat que es trobin en situació d’atur i vulguin establir-se com a persones treballadores autònomes poden accedir a diversos incentius en matèria de seguretat social i ajudes econòmiques, com ara una bonificació de cotització a la seguretat social (durant cinc anys, del 50% de l’aportació corresponent), subvencions per l’establiment, subvencions financeres, subvenció per assistència tècnica i subvenció per a formació. Totes aquestes subvenciones tenen un límit d’ingressos.

Si per alguna raó una empresa de més de 50 persones treballadores no arriba al 2% del personal amb discapacitat, existeixen una sèrie de mesures alternatives per complir amb la llei:

• Compra de béns a un Centre Especial de Treball o a una persona autònoma amb discapacitat.
• Formalització de contracte civil o mercantil amb un Centre especial de Treball o amb una persona treballadora autònoma amb discapacitat, per la prestació de serveis aliens i accessoris a l’activitat normal de l’empresa.
• Donació o acció de patrocini.

A més, amb un grau de discapacitat a partir del 33% es pot accedir a lloc de treball protegit (Centre Especial de Treball).

L’adaptació de l’entorn de treball

Si en el moment del diagnòstic la persona amb esclerosi múltiple ja està desenvolupant la tasca professional, certs petits canvis en el lloc de feina poden ajudar-la molt a l’adaptació, i millorar de forma substancial el dia a dia. En molts casos es tracta de petits ajustaments que ni tan sols tindran un cost significatiu per a l’empresari o empresària. En cas que sí fos necessària una inversió més profunda, existeixen diferents ajuts públics que l’empresa podria sol·licitar.

Les necessitats d’adaptació del lloc de feina cal plantejar-les sempre al comitè de Seguretat i Salut, un òrgan que està present a totes les empreses que tenen una plantilla amb més de 50 membres. Aquest farà tot el possible per satisfer els requisits de la persona treballadora.

A més, l’empresa està obligada a posar a disposició de la persona amb EM places d’aparcament, si en disposa, per tal d’evitar qualsevol forma de discriminació. La plaça es pot convertir en un element imprescindible per a les persones que tinguin dificultats en la mobilitat.

La llei no preveu que es pugui concedir una reducció de la jornada en cas d’una malaltia com l’esclerosi múltiple, tot i que es pot pactar amb l’empresari o empresària si es donen les condicions adients i ambdues parts ho acorden.

Accés al document original

Esclerosis múltiple y empleo. Preguntas más frecuentes y possibles respuestas. Fundación Esclerosi Múltiple Madrid (FEMM). 2014 [accés: 21-7-2014].