Esclerosi múltiple i les crisis en les relacions sentimentals

Relacions interpersonals i variables que modulen les relacions sentimentals

Les relacions interpersonals formen part de les relacions socials, i són la interacció que s’estableix entre dues o més persones de forma recíproca i bidireccional. A més, funcionen com una de les necessitats vitals humanes.

Hi ha diferents tipus de relacions interpersonals; socials, familiars, sentimentals i professionals (àmbit laboral, salut, educació, etc.).

Dins de les relacions interpersonals s’activen diferents variables clíniques que modulen el tipus de relació que es tingui amb l’altre:

• L’estil de comunicació
• L’estil de vinculació
• El tipus de personalitat
• El grau de satisfacció

Segons estudis especialitzats, les relacions sentimentals són l’àmbit més facilitador d’aquestes variables.

Segons els experts, la presència d’un estil de comunicació passiu-agressiu, una vinculació ansiosa i els trets de personalitat conflictius (impulsivitat, desconfiança, tendència a addiccions), solen donar lloc a dificultats en les relacions sentimentals.

Relacions sentimentals i crisi en les persones amb esclerosi múltiple

Estudis de les relacions sentimentals de persones amb esclerosi múltiple, mostren que algunes persones amb esclerosi múltiple presenten una comunicació més passiva en les seves relacions sentimentals en comparació a persones sense la malaltia.

Altres estudis sobre estil de vinculació han trobat que, les persones amb esclerosi múltiple, a l’inici de la malaltia presenten un estil de vinculació més evitativa cap a les seves parelles o familiars més propers. A més, el diagnòstic o la presència de la simptomatologia de l’esclerosi múltiple podria potenciar conflictes maritals en l’àmbit sentimental. En conseqüència, s’ha descobert que la satisfacció en aquestes persones pot estar condicionada per la gestió emocional del diagnòstic.

D’altra banda, alguns estudis revelen que algunes persones amb esclerosi múltiple presenten una tendència a la introversió en les seves relacions sentimentals. És a dir, que prefereixen gestionar les preocupacions o problemes de forma individual en comptes de compartir-los amb les seves parelles.

Una possible explicació podria ser que, la presència d’una vinculació evitativa, juntament amb una recerca d’autonomia emocional, provoqui un distanciament en la comunicació per sentiments d’incomprensió de les seves parelles. En contrapunt, aquest distanciament genera més sensació de manca d’incomprensió, aïllament i en alguns casos es tradueix en forma de simptomatologia depressiva i hostilitat.

D’altra banda, en les relacions sentimentals hi ha el component sexual, que en les persones amb esclerosi múltiple es pot veure afectat per l’aparició de símptomes i disfuncions sexuals. La presència d’aquests símptomes pot afectar directament a la intimitat de la relació sentimental i l’ajust diàdic entre els membres de la parella.

Les crisis en les relacions sentimentals formen part del creixement d’aquestes

Finalment, pel que fa a la durada de les relacions sentimentals, diferents estudis diuen que, tot i que els conflictes en les relacions sentimentals provoquen major percentatge de ruptures sentimentals, l’esclerosi múltiple no és un factor determinant de ruptures. No obstant això, la manera de gestionar el diagnòstic i l’evolució de la malaltia podria influir en el distanciament marital.

Val a dir que, les crisis emocionals en les relacions sentimentals formen part del creixement d’aquestes. Per aquest motiu, si hi ha alguna complicació que generi major conflicte de l’habitual en la relació sentimental, és important visitar un professional que faci de mediador entre els membres de la parella.

Referències

Busch, A., Spring, R., & Schnepp, W. (2014). Coping with Multiple Sclerosis in partnership: a systematic review of literature. Nervenartz, 85, 727 – 37.

Tompkins, S., Roeder, J., Thomas, J. & Koch, K. (2013). Effectiveness of a relationhips enrichment program for couples living with multiple sclerosis. In J MS care, 15, 27-35.