Idioma:CA ES

Visita al metge

Construir una bona relació metge-pacient

 

National MS Society - 14/04/2016     Comentar
relación medico paciente

Una visita al metge, una recepta prescrita després d'haver identificat el problema i la millora conseqüent no són suficients per tractar l'esclerosi múltiple (EM). La cronicitat de la malaltia requereix seguiment i tractament de forma continuada. Per tant, és probable que el pacient i el metge desenvolupin una relació regular.

Moltes persones que presenten símptomes de l'EM temen anar al metge precisament perquè, si els hi diagnostica la malaltia, saben que no hi ha cura. Es poden sentir també incòmodes a la consulta per por a oblidar esmentar alguna de les preguntes o inquietuds que els afligeixen o no tenir suficient temps per fer-ho.

Tanmateix, treballar conjuntament ajuda a pal·liar els símptomes, prevenir complicacions, alentir l'evolució de la malaltia i maximitzar la qualitat de vida de la persona afectada d'EM. És important trobar un metge que tingui experiència amb l'EM i que, a la vegada, pugui derivar al pacient a altres professionals implicats en la seva cura. A continuació, s'ofereixen consells per establir o millorar la relació amb el metge i aconseguir que cada visita sigui com més còmoda i profitosa millor.

Aprofitar al màxim les visites al metge

Abans de la primera visita amb el metge especialista, el pacient s'ha d'assegurar que aquest disposa de la seva història clínica. (Quan es sol·licita a altres metges, s'han de demanar les notes de progrés o els informes d'alta hospitalària, els resultats de les anàlisis, els resultats de la punció lumbar, l'estudi de potencials evocats i els resultats de la ressonància magnètica. En cas de disposar d'una ressonància magnètica del cervell o de la medul·la espinal, és important enviar les imatges o dur-les en format digital).

És probable que, a la consulta, el pacient hagi de completar la seva historia clínica amb la següent informació:

- Llistat de medicaments (incloent la dosi i la freqüència amb la que s'administren); també figuren a la llista els medicaments que no necessiten prescripció mèdica, les vitamines, els suplements alimentaris o les teràpies alternatives.

- Llistat d'al·lèrgies a qualsevol medicament, aliment o partícules de l'ambient.

- Història familiar (pare, mare, germans i avis).

- Noms i telèfons d'altres metges involucrats en la seva cura.

A la primera visita, el metge acostuma a preguntar a la persona afectada la raó de la visita i la història del problema des de l'inici fins al moment present.

Per tant, és recomanable a aquesta i a les properes visites portar apuntada tota la informació per evitar oblits. Potser sigui bona idea tenir un diari dels símptomes, les reaccions, les preocupacions que sorgeixin per a un mateix i perquè el metge pugui trobar el millor tractament.

També pot ser de gran utilitat anar acompanyat d'una persona de confiança que escolti o prengui notes. No és necessari que sigui a la consulta durant tota la visita si el pacient vol parlar amb el metge en privat.

La comunicació és clau per aconseguir l'èxit a la relació entre el pacient i el metge. La por a fer el ridícul no ha d'impedir que la persona afectada d'EM consulti amb el seu metge qualsevol dubte que pugui tenir. Els símptomes menys visibles com les dificultats de continència urinària, els canvis en la funció sexual o els problemes de memòria acostumen a ser els temes dels que costa més parlar. Tanmateix, és important fer-ho ja que existeix tractament per gestionar-los. El metge sap que la malaltia afecta el dia a dia del pacient. Si no és capaç de respondre a alguna pregunta, derivarà al pacient a un altre especialista. A mesura que aquest es familiaritzi amb la malaltia, identificarà amb més facilitat els símptomes de l'EM. En cap cas, explicar els símptomes al metge és una queixa. Precisament és fonamental perquè el metge pugui tractar-los de la millor manera possible. Si existeixen dificultats per seguir el tractament, s'han de comunicar a l'especialista.

Coneix-te a tu mateix

Aprendre sobre l'EM permet millorar la convivència amb la malaltia i ser proactiu en el tractament. Poden adquirir-se coneixements sobre el tema en llibres especialitzats per a persones amb EM o en recursos digitals i consultar qualsevol informació amb el metge. Per exemple, si el pacient descobreix un tractament del qual el metge no li ha parlat, pot discutir-lo amb ell.

Les visites han de ser regulars, tot i que no es produeixin exacerbacions o apareguin nous símptomes. També els exàmens neurològics que permeten al metge fer un seguiment de la malaltia, anticipar les complicacions i recomanar nous tractaments.

Si el metge considera que les visites periòdiques no tenen sentit o que "no es pot fer res amb l'EM, només aprendre a conviure amb ella", és el moment de buscar un altre metge.

Al principi, cada símptoma nou de l'EM sembla una urgència tot i que, poques vegades ho és realment. També les reaccions a un medicament poden espantar. És important trobar maneres òptimes de posar-se en contacte amb el metge per reduir l'estrès que produeixen aquests possibles símptomes. En cas d'urgència vital, es pot trucar al 112. El coneixement d'un mateix i de la malaltia permetrà distingir quan una trucada és necessària.

Accès al document original:

Working with your doctor http://www.nationalmssociety.org Disponible a: http://www.nationalmssociety.org/NationalMSSociety/media/MSNationalFiles/KIP/Volume6.pdf

  • Valora aquest contingut: 

0 comentaris

Accepto la política de privacitat de l'Observatori i cedeixo les meves dades personals per a rebre més informació